What’s the best country to live in?

Translator: Mireia Martínez Gili Reviewer: Júlia Ramírez Rubio

What’s the best country in the world to live in?

Quin és el millor país del món per viure-hi?

Is it the one with the best food? The longest life expectancy?

És el que tingui millor menjar? L’esperança de vida més llarga?

The best weather?

El millor clima?

For the past 70 years, most governments have relied heavily on a single number

En els darrers 70 anys, molts governs han fet servir una única xifra

to answer that question.

per respondre la pregunta.

This number influences elections, the stock market, and government policy.

Aquesta xifra influeix en les eleccions, el mercat de valors i política de govern.

But it was never intended for its current purpose;

Però mai no havia tingut la finalitat d’ara;

and some would argue that the world is addicted to making it grow... forever.

alguns dirien que el món s’ha fet addicte a fer-la créixer... per sempre.

This number is called the Gross Domestic Product, or GDP,

Aquesta xifra es diu “Producte Interior Brut”, o PIB,

and it was invented by the economist Simon Kuznets in the 1930s,

i el va inventar l’economista Simon Kuznets als anys trenta,

to try and gauge the size of an economy in a single, easy to understand number.

per calibrar la mida d’una economia en una xifra fàcil d’entendre.

GDP is the total monetary value of everything a country

El PIB és el valor monetari total de tot el que un país

produces and sells on the market.

produeix i ven en el mercat.

To this day, GDP per capita,

Fins ara, el PIB per càpita,

which is just the total GDP divided by the number of people living in that country,

que és el PIB total dividit entre el nombre de gent que viu en un país,

is widely seen as a measure of well-being.

es veu com una mida de benestar.

But GDP doesn’t actually say anything direct about well-being,

Però el PIB en realidad no diu res de directe sobre el benestar,

because it doesn't take into account what a country produces

perquè no té en compte el que un país produeix

or who has access to it.

o qui hi té accés.

A million dollars of weapons contributes the exact same amount to a country’s GDP

Un milió de dòlars en armes contribueix la mateixa quantitat al PIB d’un país

as a million dollars of vaccines or food.

que un milió de dòlars en vacunes o menjar.

The value society derives from things like public school or firefighters

El valor que deriva en la societat de l’escola pública o els bombers

isn’t counted in GDP at all, because those services aren’t sold on the market.

no es mesura en el PIB, perquè aquests béns no es venen al mercat.

And if a country has a lot of wealth,

I si un país té molta riquesa,

but most of it is controlled by relatively few people,

però la controla relativament poca gent,

GDP per capita gives a distorted picture of how much money a typical person has.

el PIB per càpita despista sobre quants diners té una persona comuna.

Despite all that, for a long time,

Malgrat tot, durant molt temps,

higher GDP did correlate closely to a higher quality of life

un PIB més alt es correlacionava amb una millor qualitat de vida

for people in many countries.

per a la gent de molts països.

From 1945 to 1970, as GDP doubled, tripled or even quadrupled

De 1945 a 1970, quan el PIB es doblava, triplicava o quadruplicava

in some western economies,

en algunes economies occidentals,

people’s wages often grew proportionally.

els sous sovint creixien proporcionalment.

By the 1980s, this changed.

Als anys vuitanta, això va canviar.

Countries continued to grow richer,

El països eren cada cop més rics,

but wages stopped keeping pace with GDP growth,

però els sous es distanciaven de la crescuda del PIB,

or in some cases, even declined,

o, en alguns casos, van baixar

and most of the benefits went to an ever-smaller percentage of the population.

i molts beneficis van anar a pasar a un percentatge més petit de població.

Still, the idea of capturing a nation’s well-being in a single number

Encara, la idea de plasmar el benestar d’una nació en un sol número

had powerful appeal.

tenia molt atractiu.

In 1972, King Jigme Singye Wangchuk of Bhutan

El 1972, el rei Jigme Singhye Wangchuck de Bhutan

came up with the idea of Gross National Happiness

va tenir la idea de la Felicitat Nacional Bruta

as an alternative to Gross Domestic Product.

com alternativa al Producte Interior Brut.

Gross National Happiness is a metric that factors in matters

En la Felicitat Nacional Bruta importen factors

like health, education, strong communities, and living standards,

com salut, educació, força comunitària i estàndards de vida,

having citizens answer questions like,

i els ciutadans responen preguntes com:

“How happy do you think your family members are at the moment?”

“Com de feliç creus que és la teva família ara per ara?”

“What is your knowledge of names of plants and wild animals in your area?”

“Quants noms de plantes i animals salvatges de la teva zona saps?”

and “What type of day was yesterday?”

i “Quina mena de dia vas tenir ahir?”

The United Nations’ Human Development Index is a more widely used metric;

L’Índex de Desenvolupament Humà de les Nacions Unides és la mida més usada.

it takes into account health and education,

Té en compte la salut i l’educació,

as well as income per capita to estimate overall well-being.

així com els ingressos per càpita per estimar el benestar general.

Meanwhile, a metric called the Sustainable Development Index

A part, la mètrica de l’Índex de Desenvolupament Sostenible

factors in both well-being and the environmental burdens of economic growth,

es fixa en el benestar i en les càrregues mediambientals de la crescuda econòmica,

again, boiling all this down to a single number.

també condensant-ho tot en un únic número.

Though no country has been able to meet

Encara que cap país ha pogut arribar

the basic needs of its people while

a les necessitats bàsiques

also using resources fully sustainably,

fent servir recursos completament sostenibles,

Costa Rica currently comes the closest.

Costa Rica és el que més s’hi acosta.

Over the past few decades,

En les passades dècades,

it’s managed to grow its economy and improve living standards substantially

ha fet créixer l’economia i ha millorat molt els estàndars vitals

without drastically increasing its emissions.

sense augmentar dràsticament les seves emissions.

Other countries, like Colombia and Jordan,

Altres països, com Colòmbia i Jordània,

have made notable progress.

han fet un progrés notable.

Costa Rica now has better well-being outcomes like life expectancy

Costa Rica té millors resultats de benestar com esperança de vida

than some of the world’s richest countries.

que alguns dels països més rics del món.

Ultimately, there are limits to any approach that boils

Per últim, hi ha límits a tota visió que redueixen

the quality of life in a country down to a single number.

la qualitat de vida d’un país a un sol número.

Increasingly, experts favor a dashboard approach that lays out all the factors

Cada cop més, els experts proposen un taulell que mostri tots els factors

a single number obscures.

que un sol número amaga.

This approach makes even more sense given that people have different priorities,

Aquest enfocament tindria més sentit quan la gent té prioritats diverses,

and the answer to which country is best to live in

i sobre quin és el millor país per viure-hi,

depends on who’s asking the question.

depèn de qui pregunti.

So what if that were you designing your countries well-being metric?

Què faries si dissenyessis la mètrica de benestar dels teus països?

What do you value, and what would you measure?

Què valoraries i què mesuraries?