What is hysteria, and why were so many women diagnosed with it? - Mark S. Micale

Translator: Àngels Medrano Reviewer: Anna Comas-Quinn

Do you ever feel tired? Overwhelmed?

Alguna vegada us sentiu cansades? Aclaparades?

Nervous? Depressed?

Nervioses? Deprimides?

Do you have headaches, dizziness, cramps, difficulty breathing?

Teniu mal de cap, marejos, rampes, dificultat per respirar?

From 300 BCE to the early 1900s,

Des del 300 aC fins a principis del 1900,

if you answered yes to these questions and you had a uterus,

si heu respost que sí a aquestes preguntes i teniu un úter,

a European or American doctor would likely diagnose you with hysteria.

un metge europeu o americà us faria probablement un diagnòstic d’histèria.

No, not mass hysteria.

No, no histèria massiva.

Ladylike hysteria.

Histèria de dona.

The catch-all term “hysteria” was used by physicians, who were mostly men,

Van utilitzar el terme general “histèria” usat pels metges, majoritàriament homes,

to describe just about any unexplainable medical condition

per descriure gairebé qualsevol condició mèdica inexplicable

suffered by female patients.

patida per les dones.

By some interpretations,

Segons algunes interpretacions,

being a woman was itself long considered a pathology

ser dona, era en si mateix llargament considerat una patologia

from which all kinds of problems arose.

de la qual sorgien tota mena de problemes.

Throughout its long history, hysteria was used as a cultural signifier

Al llarg de la seva història, la histèria es va usar com a significant cultural

for what men with authority found contemptible and incomprehensible

pel qual els homes amb autoritat, trobaven menyspreable i incomprensible

in the behavior of women who lacked, or tried to exercise, power.

el comportament de les dones que, o no tenien poder, o l’intentaven exercir.

The term hysteria is derived from the Greek word for uterus,

El terme histèria es deriva de la paraula grega: úter,

and was first used in the 4th century BCE.

i es va utilitzar per primera vegada al segle IV aC.

Drawing on earlier Egyptian beliefs, and not a great deal of medical rigor,

Basant-se en creences egípcies anteriors, i sense cap rigor mèdic,

the Greeks viewed hysteria as a malady of the womb,

els grecs consideraven la histèria com una malaltia de l’úter,

arguing that the uterus could dislodge and move throughout the body,

argumentant que l’úter podria desplaçar-se i moure’s per tot el cos,

causing a variety of ailments.

provocant diverses malalties.

They believed the uterus wandered because it longed to bear children,

Creien que l’úter voltava perquè anhelava tenir fills,

and for that reason,

i per això,

unmarried women were the most likely to get a hysteria diagnosis.

les dones solteres eren més propenses a ser diagnosticades d’histèria.

The usual prescription was immediate marriage, impregnation,

La recepta habitual va ser immediata: matrimoni, fecundació,

or the use of uterine fumigations

o l’ús de fumigacions uterines

to entice the rebellious organ back into place.

per atraure l’òrgan rebel i tornar-lo al seu lloc.

By the 2nd century CE,

Cap al segle II dC,

Roman physicians rejected the wandering womb theory.

els metges romans van rebutjar la teoria de l’úter errant.

But they still viewed the uterus as the source of hysteria,

Però encara miraven l’úter com l’origen de la histèria,

believing, without much evidence, that it produced a secretion similar to semen,

creient, sense massa proves, que produïa una secreció semblant al semen,

which— if not released— corrupted the blood and irritated the nerves.

que - si no s’alliberava - corrompia la sang i irritava els nervis.

As a result, midwives would often treat hysteria by manually inducing orgasms

Així doncs, les llevadores tractaven la histèria induint orgasmes manualment

in female patients.

a les pacients femenines.

By the late Middle Ages, Christianity had spread throughout Europe,

A finals de l’edat mitjana, el cristianisme s’havia estès per Europa,

and its influence had likewise infiltrated Western medical practice.

i la seva influència també s’havia filtrat a la pràctica mèdica occidental.

Physicians started to posit that hysteria was a malady not of the womb,

Els metges començaren a pensar que la histèria no era una malaltia de l’úter,

but of the soul, and reflected Satanic influence.

sinó de l’ànima, i reflectia la influència satànica.

Doctors continued to dismiss women’s symptoms and pain,

Els metges continuaren ignorant els símptomes i dolor de les dones,

now misogynistically shifting the blame to their supposed inherent weak wills

donant ara la culpa, amb misogínia, a les seves voluntats febles inherents

and susceptibility to sin.

i la susceptibilitat al pecat.

This situation worsened through the 16th and 17th centuries,

Aquesta situació va empitjorar als segles XVI i XVII,

as women, especially those who didn’t conform to social expectations,

per a les dones, en especial les que no complien les expectatives socials,

risked being accused of witchcraft, which often carried heavy consequences.

arriscant-se a ser acusades de bruixeria, sovint amb greus conseqüències.

In late Victorian Europe and North America,

A l’Europa victoriana tardana i a Amèrica del Nord

some medical doctors started arguing that hysteria’s true origin

alguns metges van començar a discutir que el veritable origen d’aquesta histèria

lay not in the body or soul, but rather, in the mind.

no estaria en el cos ni en l’ànima, sinó més aviat, a la ment.

Middle class women, facing intense demands of social respectability

Dones de classe mitjana, sotmeses a intenses exigències de respecte social

and strict codes of sexual conduct,

i estrictes codis de conducta sexual,

were often referred to “nerve doctors”

eren sovint derivades als “metges dels nervis”

who’d use isolating and unfounded rest cures

que feien servir l’aïllament i infundades cures de descans

to treat any emotional and psychological distress.

per tractar qualsevol malestar emocional i psicològic.

When writing her semi-autobiographical short story, “The Yellow Wallpaper,”

En escriure el semi-autobiogràfic conte, “El paper de paret groc”,

Charlotte Perkins Gilman drew from the distressing treatment she underwent

Charlotte Perkins Gilman va relatar el tractament angoixant que va patir

for her so-called hysterical tendencies.

per les anomenades tendències histèriques.

The narrator, suffering from what would now likely be diagnosed

La narradora, que pateix el que ara es diagnosticaria

as postpartum depression,

com la depressió postpart,

describes being confined alone in an attic

descriu com la confinen sola en un àtic

and being denied any intellectual activity,

i és rebutjada per a qualsevol activitat intel·lectual,

including reading or writing.

inclosa la lectura o l’escriptura.

Around this same time, Sigmund Freud was rising to fame.

Al voltant d’aquesta mateixa època, Sigmund Freud estava guanyant fama.

He believed hysteria, like other nervous conditions,

Ell creia que la histèria, com altres afeccions nervioses,

was caused by repressed emotional trauma.

era causada per un trauma emocional reprimit.

His treatment required drawing these memories out of the unconscious

El seu tractament requeria treure aquests records de l’inconscient

so they could be acknowledged and addressed.

perquè es poguessin reconèixer i gestionar.

Freud also dismissed the idea that hysteria was unique to women.

Freud també va rebutjar la idea que la histèria era exclusiva de les dones.

Belief in “male hysteria” became prominent during and after the First World War,

La “histèria masculina” començà a destacar durant i després de la 1a. Guerra Mundial,

but was framed as the more masculine-sounding “shell shock.”

però es presentava amb el terme més masculí “neurosis de guerra”.

Over the 20th century,

Al llarg del segle XX,

the term hysteria was slowly replaced by specific, less gendered diagnoses,

el terme histèria es va anar substituint per diagnòstics específics, no de gènere,

including anxiety, depression, PTSD, and epilepsy.

incloent l’ansietat, la depressió, el TEPT i l’epilèpsia.

And hysteria was officially removed

I la histèria es va eliminar oficialment

from the “Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders” in 1980.

del “Manual Diagnòstic i Estadístic de trastorns mentals” el 1980.

Today, most scholars argue that the blanket disease hysteria

Avui, molts estudiosos pensen que la histèria com a malaltia

was always a figment of doctors’ imaginations.

sempre va ser un producte de la imaginació dels metges.

As outright medical sexism declined, so did its diagnosis.

A mesura que va minvar el sexisme mèdic, també ho va fer el seu diagnòstic.

Nevertheless, its legacy reflects Western medicine’s

No obstant això, el seu llegat es reflecteix a la medicina occidental

long, storied, and ongoing history

en la llarga i continuada història

of misattributing and trivializing women’s pain.

de la malintepretació i la banalització del dolor de les dones.