Why do we, like, hesitate when we, um, speak? - Lorenzo García-Amaya

Translator: Montse Arjona Pérez Reviewer: Josep Maria Agustí

For as long as we’ve had language, some people have tried to control it.

Des que tenim llenguatge, hi ha gent que prova de controlar-lo.

And some of the most frequent targets of this communication regulation

I alguns dels blancs més freqüents d’aquesta regulació de la comunicació

are the ums, ers, and likes that pepper our conversations.

són els “mmm”, “eh” i “doncs...” que esquitxen les nostres converses.

Ancient Greek and Latin texts warned against speaking with hesitation,

Els antics textos en grec i llatí proscrivien el titubeig en parlar,

modern schools have tried to ban the offending terms,

les escoles modernes han intentat prohibir aquests termes ofensius

and renowned linguist Noam Chomsky dismissed these expressions as “errors”

i el famós lingüista Noam Chomsky els va titllar d’“errors”,

irrelevant to language.

irrellevants per al llenguatge.

Historically, these speech components had been lumped

Històricament, aquests components del discurs s’havien ficat

into the broader bucket of “disfluencies”—

al mateix sac que les “disfluències”

linguistic fillers which distract from useful speech.

(crosses lingüístiques que es desvien del discurs útil).

However, none of this controversy has made these so-called disfluencies less common.

No obstant això, aquesta controvèrsia no les ha fet menys habituals.

They continue to occur roughly 2 to 3 times per minute in natural speech.

Continuen ocorrent uns dos o tres cops per minut al discurs natural.

And different versions of them can be found in almost every language,

I se’n poden trobar diferents versions a gairebé totes les llengües,

including sign language.

inclosa la de signes.

So are ums and uhs just a habit we can’t break?

Aleshores, els “mmm” i els “eh” són un costum que ens costa trencar?

Or is there more to them than meets the ear?

O són més importants del que sembla?

To answer this question, it helps to compare these speech components

Per respondre aquesta pregunta, va bé comparar aquests components del discurs

to other words we use in everyday life.

amb altres paraules que fem servir a la vida quotidiana.

While a written word might have multiple definitions,

Tot i que una paraula escrita pot tenir múltiples definicions,

we can usually determine its intended meaning through context.

normalment en podem determinar el significat pel context.

In speech however, a word can take on additional layers of meaning.

En la parla, però, una paraula pot adquirir capes extra de significat.

Tone of voice, the relationship between speakers,

El to de veu, la relació entre els interlocutors

and expectations of where a conversation will go

i les expectatives sobre cap a on pot anar una conversa

can imbue even words that seem like filler with vital information.

poden infondre informació vital fins i tot a paraules que semblen crosses.

This is where “um” and “uh” come in.

Aquí és on “mmm” i “eh” entren en joc.

Or “eh” and “ehm,” “tutoa” and “öö,” “eto” and “ano.”

O “eh” i “ehm”, “tutoa” i “öö“, “eto” i “ano”.

Linguists call these filled pauses, which are a kind of hesitation phenomenon.

Els lingüistes les anomenen pauses plenes i són un tipus de fenomen d’hesitació.

And these seemingly insignificant interruptions

I aquestes interrupcions que aparentment no signifiquen res,

are actually quite meaningful in spoken communication.

són, de fet, força significatives a la comunicació oral.

For example, while a silent pause might be interpreted

Per exemple, mentre que una pausa silenciosa es pot interpretar

as a sign for others to start speaking,

com un senyal perquè els altres comencin a parlar,

a filled pause can signal that you’re not finished yet.

una pausa plena pot indicar que encara no has acabat.

Hesitation phenomena can buy time for your speech to catch up with your thoughts,

Els fenòmens d’hesitació et donen temps per recuperar el fil

or to fish out the right word for a situation.

o trobar la paraula exacta per a una situació.

And they don’t just benefit the speaker—

I no només beneficien l’emissor. Una pausa plena permet saber al receptor

a filled pause lets your listeners know an important word is on the way.

que tens una paraula important a la punta de la llengua.

Els lingüistes fins i tot han descobert que és més probable que la gent recordi

Linguists have even found that people are more likely

to remember a word if it comes after a hesitation.

una paraula si es pronuncia després d’un titubeig.

Hesitation phenomena aren’t the only parts of speech

Els fenòmens d’hesitació no són les úniques parts del discurs

that take on new meaning during dialogue.

que adquireixen nou significat durant el diàleg.

Words and phrases such as “like,” “well” or “you know”

Paraules i expressions com “doncs...”, “bé” o “saps?”

function as discourse markers,

funcionen com a marcadors discursius

ignoring their literal meaning to convey something about the sentence

que deixen de banda el seu significat literal

per tal de transmetre quelcom sobre la frase on apareixen.

in which they appear.

Discourse markers direct the flow of conversation,

Els marcadors discursius dirigeixen el curs de la conversa

and some studies suggest that conscientious speakers

i alguns estudis suggereixen que els parlants conscienciosos

use more of these phrases to ensure everyone is being heard and understood.

els fan servir sovint per a assegurar-se que s’escolta i s’entén a tothom.

For example, starting a sentence with “Look...”

Per exemple, començar una frase amb “mira”

can indicate your attitude and help you gauge the listener’s agreement.

pot indicar la teva actitud i ajudar-te a mesurar el grau d’acord del teu receptor.

“I mean” can signal that you’re about to elaborate on something.

“Vull dir” pot indicar que estàs a punt d’explicar alguna cosa.

And the dreaded “like” can perform many functions,

I el temut “doncs...” pot dur a terme diverses funcions,

such as establishing a loose connection between thoughts,

com ara establir una connexió entre pensaments

or introducing someone else's words or actions.

o introduir les paraules o accions d’una altra persona.

These markers give people a real-time view into your thought process

Aquests marcadors permeten observar, en temps real, el teu procés mental

and help listeners follow, interpret, and predict what you’re trying to say.

i ajuden els receptors a seguir, interpretar i predir el que proves de dir.

Discourse markers and hesitation phenomena

Els marcadors discursius i els fenòmens d’hesitació

aren’t just useful for understanding language—

no només són útils per a entendre el llenguatge,

they help us learn it too.

sinó que també ens ajuden a aprendre’l.

In 2011, a study showed toddlers common and uncommon objects

El 2011, un estudi va mostrar objectes comuns i rars a nens petits

alongside a recording referring to one of the items.

juntament amb una gravació que es referia a un dels objectes.

When a later recording asked them to identify the uncommon object,

Quan una gravació posterior els va demanar que identifiquessin l’objecte rar,

toddlers performed better if that instruction contained a filled pause.

els nens ho feien millor si la instrucció contenia una pausa plena.

This may mean that filled pauses cue toddlers to expect novel words,

Això pot voler dir que les pauses plenes preparen als nens per a les paraules noves

and help them connect new words to new objects.

i els ajuden a connectar-les amb nous objectes.

For adolescents and adults learning a second language,

Per als adolescents i els adults que aprenen una segona llengua,

filled pauses smooth out awkward early conversations.

les pauses plenes suavitzen les primeres converses maldestres.

And once they’re more confident,

I un cop agafen confiança,

the second-language learner can signal their newfound fluency

els estudiants de segones llengües poden mostrar la fluïdesa adquirida

by using the appropriate hesitation phenomenon.

mitjançant l’ús del fenomen d’hesitació adequat.

Because, contrary to popular belief,

Perquè, al contrari del que es pensa,

the use of filled pauses doesn't decrease with mastery of a language.

l’ús de pauses plenes no disminueix amb el domini d’una llengua.

Just because hesitation phenomena and discourse markers

Però, encara que els fenòmens d’hesitació i els marcadors discursius

are a natural part of communication doesn’t mean they’re always appropriate.

són part natural de la comunicació, no vol dir que siguin sempre adequats.

Outside of writing dialogue, they serve no purpose in most formal writing.

Fora del diàleg escrit, no tenen cap finalitat a l’escriptura formal.

And in some contexts, the stigma these social cues carry

I en alguns contextos, l’estigma que carreguen aquests usos socials

can work against the speaker.

pot perjudicar a qui les pronuncia.

But in most conversations, these seemingly senseless sounds

Però a la majoria de converses, aquests sons aparentment sense sentit

can convey a world of meaning.

poden transmetre un món de significat.