What “Machiavellian” really means - Pazit Cahlon and Alex Gendler

Translator: Mónica Martín Palmas Reviewer: Anna Albiol Esquer

From Shakespeare’s plays to modern TV dramas,

Des dels drames de Shakespeare fins a les sèries actuals de televisió,

the unscrupulous schemer for whom the ends always justify the means

el conspirador sense escrúpols per a qui el fi justifica els mitjans

has become a familiar character type we love to hate.

s'ha convertit en un personatge conegut que ens encanta odiar.

So familiar, in fact, that for centuries

És tan familiar que, de fet, durant segles

we’ve had a single word to describe such characters: Machiavellian.

hem utilitzat una paraula concreta per a descriure'l: maquiavèl·lic.

But is it possible that we’ve been using that word wrong this whole time?

Però, és possible que hàgim estat utilitzant malament aquesta paraula?

The early 16th century statesman Niccoló Machiavelli

Nicolau Maquiavel, polític de principis del segle XVI,

wrote many works of history, philosophy, and drama.

va escriure moltes obres sobre història, filosofia i teatre.

But his lasting notoriety comes from a brief political essay known as The Prince,

Però la seva notorietat duradora es deu a un breu assaig polític, "El Príncep",

framed as advice to current and future monarchs.

concebut com a consells per a monarques actuals i futurs.

Machiavelli wasn’t the first to do this–

Maquiavel no va ser el primer en fer-ho,

in fact there was an entire tradition of works known as “mirrors for princes”

ja existia una llarga tradició d'obres conegudes com a "Miralls per als prínceps"

going back to antiquity.

que es remuntaven a l'antiguitat.

But unlike his predecessors,

Però, al contrari dels seus predecessors,

Machiavelli didn’t try to describe an ideal government

Maquiavel no va intentar descriure un govern ideal

or exhort his audience to rule justly and virtuously.

o exigir als seus lectors que governessin amb justícia i virtut.

Instead, he focused on the question of power–

En lloc d'això, es va centrar en el tema del poder,

how to acquire it, and how to keep it.

com obtenir-lo i com mantenir-lo.

And in the decades after it was published,

En les dècades següents a la seva publicació,

The Prince gained a diabolical reputation.

"El Príncep" es va guanyar una reputació diabòlica.

During the European Wars of Religion,

Durant les guerres de religió europees,

both Catholics and Protestants blamed Machiavelli

tant catòlics com protestants van culpar Maquiavel

for inspiring acts of violence and tyranny committed by their opponents.

d'inspirar els actes de violència i tirania comesos pels seus enemics.

By the end of the century,

Cap a finals de segle,

Shakespeare was using “Machiavel” to denote an amoral opportunist,

Shakespeare utilitzà "maquiavèl·lic" per referir-se a un oportunista amoral,

leading directly to our popular use of “Machiavellian”

cosa que va derivar en el nostre ús popular de "maquiavèl·lic"

as a synonym for manipulative villainy.

com a sinònim de vilesa manipuladora.

At first glance,

En principi,

The Prince’s reputation as a manual for tyranny seems well-deserved.

la reputació de "El Príncep" com a manual per a la tirania sembla ben merescuda.

Throughout, Machiavelli appears entirely unconcerned with morality,

En tota l'obra, Maquiavel sembla totalment despreocupat per la moralitat,

except insofar as it’s helpful or harmful to maintaining power.

excepte en quant ajuda o perjudica al manteniment del poder.

For instance, princes are told to consider all the atrocities necessary

Per exemple, ordena als prínceps que considerin les atrocitats necessàries

to seize power,

per aconseguir el poder

and to commit them in a single stroke

i les executin d'un sol cop

to ensure future stability.

per a garantir l'estabilitat futura.

Attacking neighboring territories and oppressing religious minorities

Atacar territoris veïns i oprimir les minories religioses

are mentioned as effective ways of occupying the public.

s'esmenten com a maneres efectives d'ocupar territoris.

Regarding a prince’s personal behavior,

Al marge de la conducta personal del príncep,

Machiavelli advises keeping up the appearance of virtues

Maquiavel aconsella mantenir l'aparença de virtuts

such as honesty or generosity,

com l'honestedat o la generositat,

but being ready to abandon them as soon as one’s interests are threatened.

però estant llest per abandonar-les tan bon punt perillin els nostres interessos.

Most famously, he notes that for a ruler,

El més conegut és que assenyala que per a un governant

“it is much safer to be feared than loved.”

"és més segur ser temut que ser estimat".

The tract even ends with an appeal to Lorenzo de’ Medici,

El tractat finalitza amb una crida a Llorenç el Magnífic,

the recently installed ruler of Florence,

el nou governador de Florència,

urging him to unite the fragmented city-states of Italy under his rule.

encoratjant-lo a unificar sota el seu mandat les ciutats estat fragmentades.

Many have justified Machiavelli as motivated by unsentimental realism

Molts han justificat Maquiavel dient que el motivava un realisme sense sentiments

and a desire for peace in an Italy torn by internal and external conflict.

i un desig de pau en una Itàlia dividida per conflictes interns i externs.

According to this view,

Segons aquesta perspectiva,

Machiavelli was the first to understand a difficult truth:

Maquiavel va ser el primer a entendre una veritat difícil:

the greater good of political stability

el bé superior de l'estabilitat política

is worth whatever unsavory tactics are needed to attain it.

justifica tot tipus de tàctiques desagradables per a obtenir-la.

The philosopher Isaiah Berlin suggested that rather than being amoral,

El filòsof Isaiah Berlin va suggerir que més que ser amoral,

The Prince hearkens back to ancient Greek morality,

"El Príncep" es basa en la moral de l'antiga Grècia,

placing the glory of the state above the Christian ideal of individual salvation.

tot situant la glòria de l'estat sobre l'ideal cristià de la salvació individual.

But what we know about Machiavelli might not fit this picture.

Però el que sabem de Maquiavel potser no encaixa amb aquesta imatge.

The author had served in his native Florence for 14 years as a diplomat,

L'autor va treballar com a diplomàtic durant 14 anys a la seva Florència natal

staunchly defending its elected republican government

defensant fermament el govern republicà electe

against would-be monarchs.

contra els aspirants a monarca.

When the Medici family seized power,

Quan la família Mèdici aconseguí el poder,

he not only lost his position,

no només va perdre el seu càrrec,

but was even tortured and banished.

sinó que va ser torturat i desterrat.

With this in mind,

Tenint en compte això,

it’s possible to read the pamphlet he wrote from exile

és possible llegir el pamflet que va escriure a l'exili

not as a defense of princely rule,

no com una defensa del govern d'un príncep,

but a scathing description of how it operates.

sinó com una mordaç descripció sobre com funciona.

Indeed, Enlightenment figures like Spinoza

De fet, personatges de la Il·lustració com ara Spinoza

saw it as warning free citizens

el consideraren un advertiment als ciutadans lliures

of the various ways in which they can be subjugated by aspiring rulers.

de com els aspirants a governant els poden sotmetre.

In fact, both readings might be true.

De fet, les dues lectures podrien ser certes.

Machiavelli may have written a manual for tyrannical rulers,

Maquiavel podria haver escrit un manual per a governants tirànics,

but by sharing it, he also revealed the cards to those who would be ruled.

però compartint-ho, també va revelar les cartes als qui serien governats.

In doing so,

D'aquesta manera,

he revolutionized political philosophy,

va revolucionar la filosofia política

laying the foundations for Hobbes and future thinkers

tot establint les bases per a Hobbes i altres futurs pensadors

to study human affairs based on their concrete realities

per a estudiar aspectes humans basats en realitats concretes,

rather than preconceived ideals.

més que no pas en ideals preconcebuts.

Through his brutal and shocking honesty,

Amb la seva honestedat brutal i sorprenent,

Machiavelli sought to shatter popular delusions about what power really entails.

Maquiavel buscava desfer l'engany popular sobre el que suposa el poder.

And as he wrote to a friend shortly before his death,

Tal com va escriure a un amic poc abans de morir,

he hoped that people would “learn the way to Hell in order to flee from it."

esperava que la gent "aprengués el camí a l'Infern per a poder fugir-ne".