The rise of modern populism - Takis S. Pappas

Translator: Josep Maria Agustí Reviewer: Antoni Barceló Riera

In the mid-1970s, after decades of political turmoil,

A mitjans dels setanta, després de dècades de turbulència política,

Greece finally seemed to be on the path to stability.

semblava que Grècia finalment havia trobat el camí de l'estabilitat.

With the introduction of a new constitution

Amb la introducció d'una nova constitució

and negotiations underway to enter European institutions,

i negociacions en marxa per entrar a les institucions europees,

many analysts expected Greek politics

molts analistes preveien que la política grega

to follow the pattern of the larger Western world.

seguiria el patró de la major part del món occidental.

Then in 1981, a political party called PASOK came to power.

Però el 1981 un partit polític anomenat PASOK va arribar al poder.

Its charismatic leader Andreas Papandreou railed against the new constitution,

Andreas Papandreu, el carismàtic líder, va atacar la nova constitució,

and accused those in power of “national betrayal.”

i va acusar els dirigents del moment de "traïció a la nació".

Opposing Greece’s membership in NATO and the European Economic Community,

S'oposava a l'entrada de Grècia a l'OTAN i a la Comunitat Econòmica Europea,

Papandreou promised to govern for the betterment of the “common people"

i prometia governar per a millorar la situació del "poble corrent",

above all else.

per damunt de tot.

He famously declared, “there are no institutions, only the people exist.”

De manera sonada, va declarar: "no hi ha institucions; només el poble".

Papandreou’s rise to power isn’t a unique story.

L'ascens al poder de Papandreu no és una història excepcional.

In many democratic countries around the world,

Arreu del món, en molts països democràtics,

charismatic leaders vilify political opponents,

líders carismàtics vilipendien els seus enemics polítics,

disparage institutions, and claim the mantle of the people.

menystenen les institucions i s'arroguen la representació del poble.

Some critics label this approach as authoritarian or fascist,

Hi ha crítics que titllen aquesta actitud d'autoritària o feixista,

and many argue that these leaders are using emotions

i molts afirmen que aquests líders usen les emocions

to manipulate and deceive voters.

per manipular i enganyar els votants.

But whether or not this style of politics is ethical, it's certainly democratic,

Però tant si aquest estil de política és ètic com si no, és democràtic,

and it goes by the name of populism.

i se l'anomena populisme.

The term populism has been around since Ancient Rome,

La paraula "populisme" s'ha anat usant des de la Roma antiga,

and has its roots in the Latin word “populus” meaning “the people."

i prové de la paraula llatina "populus", que vol dir "el poble".

But since then populism has been used to describe dozens of political movements,

Però des de llavors "populisme" s'ha usat per descriure molts moviments polítics,

often with counterintuitive and sometimes contradictory goals.

sovint amb objectius contra-intuïtius i de vegades contradictoris.

Populist movements have rebelled against monarchies, monopolies,

Els moviments populistes s'han rebel·lat contra monarquies, monopolis,

and a wide variety of powerful institutions.

i una gran varietat d'institucions poderoses.

It’s not possible to cover the full history of this term here.

Aquí no es pot cobrir tota la història del terme.

Instead, we’re focusing on one specific type of populism—

En lloc d'això, ens centrarem en un tipus específic de populisme:

the kind that describes Papandreou’s administration

el tipus que descriu l'administració de Papandreu

and numerous other governments over the last 70 years: modern populism.

i altres nombrosos governs en els darrers setanta anys: el populisme modern.

But to understand how political theorists define this phenomenon

Però per descriure com defineixen aquest fenomen els teòrics polítics

we first need to explore what it’s responding to.

primer cal que explorem contra què reacciona.

In the aftermath of World War Two,

Després de la Segona Guerra Mundial

many countries wanted to move away from totalitarian ideologies.

molts països desitjaven fugir de les ideologies totalitàries.

They sought a new political system

Buscaven un nou sistema polític

that prioritized individual and social rights,

que donés prioritat als drets individuals i socials,

aimed at political consensus, and respected the rule of law.

que cerqués un consens polític, i respectés l'estat de dret.

As a result, most Western nations adopted a longstanding form of government

Com a conseqüència d'això, la majoria de països occidentals

triaren la tradicional forma de govern anomenada democràcia liberal.

called liberal democracy.

In this context, “liberal” doesn’t refer to any political party,

En aquest context, "liberal" no es refereix a un partit polític,

but rather a type of democracy that has three essential components.

sinó a un tipus de democràcia que té tres components essencials.

First, liberal democracies accept that society

Primer, les democràcies liberals accepten que la societat

is full of many, often crosscutting divisions that generate conflict.

és plena de moltes divisions, sovint transversals, que creen conflictes.

Second, it requires that society’s many factions

Segon, exigeix que les nombroses faccions de la societat

seek common ground across those divisions.

busquin una base comú per damunt d'aquestes divisions.

Finally, liberal democracies rely on the rule of law

Per acabar, les democràcies liberals es basen en l'estat de dret

and the protection of minority rights,

i la protecció dels drets de les minories,

as specified in constitutions and legal statutes.

tal com s'estableix en les constitucions i estatuts legals.

Taken together, these ideals propose

Presos en conjunt, aquests ideals proposen

that tolerance and institutions that protect us from intolerance,

que la tolerància i les institucions que ens protegeixen de la intolerància

are the bedrock of a functional and diverse democratic society.

són el fonament d'una societat democràtica diversa i funcional.

Liberal democracies helped bring stability to the nations that adopted them.

La democràcia liberal va aportar estabilitat als països que la van adoptar.

But like any system of government, they didn’t solve everything.

Però, com qualsevol sistema de govern, no ho van solucionar tot.

Among other issues, an ever-increasing wealth gap

Entre altres problemes, les diferències en riquesa creixien constantment

led to underserved communities

i originaven comunitats marginades

who distrusted both their wealthy neighbors and their political leaders.

que es malfiaven dels seus veïns rics i dels seus líders polítics.

In some cases, political corruption further damaged the public's trust.

En alguns casos, la corrupció política deteriorava més la confiança de la gent.

Growing suspicion and resentment around these politicians

Les sospites i ressentiments creixents envers aquests polítics,

primed citizens to look for a new kind of leader

empenyien els ciutadans a buscar un nou tipus de líder

who would challenge established institutions

que qüestionés les institucions implantades

and put the needs of the people first.

i posés en primer lloc les necessitats de la gent.

In many ways, this reaction highlights democracy in action:

En molts aspectes, aquesta reacció mostra la democràcia en acció:

if the majority of a population feels their interests are underrepresented,

si la majoria de la població sent que els seus interessos no estan atesos,

they can elect leaders to change that using existing democratic systems.

poden elegir líders que ho canviïn usant els sistemes democràtics existents.

But this is where assertive, modern populist candidates can subvert democracy.

Però aquí és on els candidats populistes actuals poden subvertir la democràcia.

Modern populists identify themselves as embodying the "will of the people,"

Els populistes moderns es defineixen com si encarnessin "la voluntat popular".

and they place those interests

i situessin aquells interessos

above the institutions that protect individual and social rights.

per damunt de les institucions que emparen els drets individuals i socials.

Modern populists argue these institutions

Els populistes moderns al·leguen que aquestes institucions

are run by a self-serving ruling minority,

estan dirigides per una minoria egoista

who seek to control the vast majority of virtuous common people.

que desitja controlar la immensa majoria de la gent corrent i de bona fe.

As a result, politics is no longer about seeking compromise and consensus

El resultat és que en política ja no volen buscar compromís i consens

through tolerant democratic institutions.

per mitjà d'institucions democràtiques i tolerants.

Instead, these leaders seek to overturn what they see as a broken system.

En canvi, aquests líders volen destruir el que consideren un sistema espatllat.

This means that where a liberal democracy has the utmost respect for institutions

Això implica que mentre que la democràcia liberal respecta

like courtrooms, free press, and national constitutions,

institucions com els jutjats, la premsa lliure i les constitucions,

modern populists disparage any establishment that disagrees

els populistes moderns menyspreen qualsevol institució que discrepi

with the so-called “common will."

d'allò que anomenen "la voluntat popular".

Modern populist parties have arisen in many places,

Han sorgit partits populistes moderns a molts països,

but the leaders of these movements are remarkably similar.

però és curiós com s'assemblen els líders d'aquests moviments.

They’re often charismatic individuals

Sovint són individus carismàtics

who identify themselves as embodying the “will of the people."

que afirmen ser l'encarnació de "la voluntat popular".

They make exorbitant promises to their supporters,

Fan promeses exorbitants als seus seguidors,

while casting their opponents as traitors actively undermining the country.

mentre que acusen els seus contraris de ser traïdors que soscaven el país.

But whether these politicians are sincere believers or manipulative opportunists,

Però aquests polítics, tant si són sincers com si són oportunistes i manipuladors,

the dynamics they unleash

desencadenen una dinàmica

can be profoundly destabilizing for liberal democracy.

que pot desestabilitzar profundament la democràcia liberal.

Even when modern populist leaders don’t follow through

Fins i tot allà on els líders populistes no arriben a complir

with their most extreme promises,

les seves promeses més extremes,

their impact on political discourse, the rule of law, and public trust

el seu impacte en el discurs polític, l'estat de dret i la confiança pública

can long outlast their time in office.

pot fer-se notar més enllà del temps del seu mandat.